Les II Jornades de Memòria Històrica i Democràtica del Pinós arriben als seus últims actes i hui dissabte, moltes de les persones que han decidit passat la vesprada al Teatre-Auditori han tornat a casa emocionades, sobretot perquè s’ha parlat de records, de vivències bones i roïnes, de temps alegres i difícils, i sobretot perque eixa informació l’han aportat persones conegudes, més de mig centenar de veïns i veïnes a qui coneixem de tota la vida, però de qui no sabem molts aspectes que han marcat les seues vides. Això ara forma part de l’arxiu municipal a través d’unes gravacions en vídeo d’entrevistes amb eixes persones del poble, majors de 80 anys.
L’acte d’esta vesprada ha segut la presentació del projecte “Lluitar contra l’oblit. Recuperem la història oral del Pinós”. Una iniciativa molt interessant, en la qual s’han implicat las Regidoria de Cultura de l’Ajuntament del Pinós com a impulsora, encarregat-se de fer el treball de camp els membres de l’Associació Cau d’Arrels. Tot eixe treball ha quedat enregistrat en vídeo amb les càmeres dels Mitjans de Comunicació Municipals.
L’arxivera municipal Clara Pérez s’ha encarregat de presentar l’acte, fent un resum de les activitats que estan portant-se a terme al llarg d’estos dies i destacant la importància de disposar d’aquest tresor, que a partir d’ara s’encarregarà de custodiar a les prestatgeries de l’Arxiu Municipal.
Per obrir boca s’ha projectat un vídeo-resum que mostrava en imatges a les 57 persones entrevistades, podent escoltar a les tres que han faltat recentment.
Inmaculada Albert, presidenta de Cau d’Arrels, molt emocionada, ha agraït a les persones entrevistades que els obriren les seues portes i decidiren compartir amb elles tots eixos records que han recollit les càmeres, i ha fet extensiu el seu agraïment a l’ajuntament i als mitjans de comunicació municipals per apostar per treballar per la cultura del poble. Segons ha expressat, el projecte va sorgir de la consciencia d’aher assistit a un gran canvi el les últimes dècades i era el moment de recollir documentalment eixos records de les persones que ho havien experimentat, vivències de moments de dificultats, d’oci, d’oficis pràcticament perduts, o de les veus silenciades per la història.
Raquel Muñoz, membre de Cau d’Arrels, ha destacat que es tracta d’un preojecte molt ambiciós, i que llevat d’una persona de 79 anys, s’ha tractat de parlar amb gent major de 80 anys, A més, per a que la mostra fora prou representativa del municipi s’ha aplicat un criteri geogràfic, donat que hi ha persones que viuen al casc urbà i també a les diferents pedanies. En total són 57 persones, 35 dones i 22 homes, amb els quals es van concertar les entrevistes d’una forma directa, portant-se a terme les entrevistes entre desembre de 2016 i desembre de 2018. Raquel ha valorat l’experiència de molt satisfactòria i una lliçó de vida.
Per la seua banda, Imma Garrigós, també membre de Cau d’Arrels, ha volgut recordar que la història sempre ha estat escrita per guanyadors i en la seua major part per homes, i ha citat al cantant Raimon com a font inspiradora per posar nom a un projecte que dona veu a moltes d’eixes coses que no estan documentades en escrit, però de les quals sempre s’han parlat a casa, al carrer, i ningú li havia donat importància fins ara. Com destacava, “L’objectiu principal és reconstruir la història del Pinós des d’altra òptica, i ha segut molt interessant comptar amb la mirada femenina”.
La regidora de Cultura, Silvia Verdú, ha recordat que la idea de portar a terme el projecte va nàixer fa uns anys, quan ho va proposar sent regidor Carles Esquembre, però ha segut ara quan s’ha fet realitat. Un projecte d’equip municipal fet amb sensibilitat i que ha fet molt be Cau d’Arrels, que des del primer moment van acollir amb bon grau el plantejament. A més, disposar dels recursos dels Mitjans de Comunicació Municipals ho feia possible tècnicament, agraint al regidor César Pérez que també s’implicara en el projecte. Ara, eixos arxius recollits amb criteris científics són importants fonts de consulta per a investigar la nostra història com a poble, qualificant les gravacions d’un meravellós regal.
L’alcalde s’ha dirigit als protagonistes del projecte, les persones que han segut entrevistades, per agrair-los que hagen permet recollir una història oral que mai s’havia plasmat en documents, però que té tanta importància com ells. Per a ell, gràcies a les aportacions de les 57 dones i homes entrevistats es pot guardar una altra història, més rica, i ha recordat que tres d’eixes persones ja han faltat, Elisa Serrano, Dolores Berenguer i Amador Albert, raó per la qual pensa que eixe treball ha de continuar. De fet, ha nomenat que també existeixen altres entrevistes gravades a gent que no està amb nosaltres, conservades pels Mitjans de Comunicació Municipals.
Per a Azorín, eixos testimonis són un gest de generositat amb el poble, amb les generacions actuals i les futures. Els nostres majors ens donen lliçons de respecte i valors a tots i encara poden aportar molt. Per això, aconsella a les generacions més joves que sàpiguen aprofitar que els tenen.
L’acte ha finalitzat amb tots els entrevistats presents davant l’escenari, sent obsequiats amb un sobre amb el seu om, que dins portava una carta d’agraïment, el programa de les jornades per a que el conserven de record, i una còpia de la gravació de la seua entrevista, per a que la puguen compartir amb les seues respectives famílies.
La memòria oral és una font cada vegada més considerada en els estudis, donat que és un recurs fràgil que desapareix quan ens deixen els seus protagonistes, i això és el que es volia evitar, la pèrdua d’una informació molt valuosa per anar fets i costums que estaven en la seua memòria i que ara han compartit amb tots.
